L'augment de l'expansió urbana ha perjudicat les rutes migratòries de la guatlla comuna (Coturnix coturnix) a Europa occidental i podria provocar tant una pèrdua dràstica de biodiversitat com un augment de la propagació de malalties. Així ho assenyala una recerca de la Universitat de Lleida (UdL) i l'Institut d'Investigació en Recursos Cinegètics (IREC-UCM-CSIC) publicada a la revista internacional Science of the total environment.

El catedràtic de Producció Animal de la UdL Jesús Nadal, l'investigador de la UdL David Sáez, i l'investigador de l'IREC-CSIC i exprofessor de la UdL Antoni Margalida han estudiat les rutes de migració de la guatlla per comprendre com les trajectòries d'aquest ocell que vola de nit es veuen afectades quan han de travessar àrees urbanes i urbanitzades. Per fer-ho, l'equip ha analitzat dades sobre la recuperació de guatlles anellades entre 1930 i 2015. En total, 2.595 registres; principalment de l'Estat espanyol, però també francesos, italians, holandesos i belgues.

 

La majoria de les dades provenen de col·laboracions amb caçadors, que ajuden al seguiment dels ocells silvestres. "Hem de posar la caça al servei de la ciència i consolidar-la, perquè només amb l'aprenentatge col·lectiu i sent eficaços en el que és important aconseguirem millorar la cultura de l'aprofitament sostenible, imprescindible per a crear un futur millor", destaca Nadal.

Els investigadors han cartografiat les rutes migratòries de primavera i tardor, i per a les tres etapes de reproducció (març-maig, juny-juliol, agost-setembre). Els resultats obtinguts mostren que l'elevat percentatge de sòl urbanitzat a Europa central està correlacionat amb l'absència relativa de rutes migratòries de guatlla. És a dir, aquesta au no sols ha perdut el seu hàbitat a l'Europa urbanitzada, sinó que també veu entorpida la seua migració per la contaminació lumínica i les col·lisions amb edificis i altres infraestructures com grues, cables, torres de línies elèctriques i aerogeneradors.

 

Això també té conseqüències directes des de la perspectiva One health, és a dir, la interdependència entre la salut animal i la humana. Els experts asseguren que les àrees urbanitzades són un hàbitat favorable per a la proliferació dels mosquits que actuen com a vectors de malalties entre els ocells i les persones. En aquest sentit, recorden que les aus migrants com la guatlla poden ser portadores de diverses malalties víriques, bacterianes i protozoàries.

 

L'estudi recull que els viatges amb trajectòries al nord es divideixen en dos rutes generals: un cap al centre d'Europa i l'altra, cap a la zona mediterrània, amb els Alps com a divisòria entre elles. Els resultats assenyalen que pocs ocells arriben realment al centre del vell continent, "confirmant que el sòl urbà presenta una barrera perillosa que obstrueix la migració i augmenta la probabilitat que els vectors d'artròpodes propaguen malalties", segons l'article.

 

A l'hora d'anar i tornar d'Europa, les guatlles s'aturen per proveir-se a la Península Ibèrica, "posant de relleu la importància dels hàbitats de l'altiplà nord i de la vall de l'Ebre per a la conservació de la població", destaca el catedràtic de la UdL. En aquest sentit, Jesús Nadal recorda que "les lliçons extretes dels mapes de les rutes de migració de la guatlla en relació amb la distribució dels sòls urbanitzats proporcionen eines per a la presa de decisions polítiques de conservació global".

 

Text: Premsa UdL