La Universitat de Lleida (UdL) és una de les 45 entitats de recerca que han participat en l'elaboració de l'"Estat de la Natura de Catalunya 2020", un informe sobre la biodiversitat impulsat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i coordinat pel Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya i el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals.

 

L'aportació de la UdL ha vingut de la ma del professor de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Agrària, Frederic Casals, que tot i col·laborar en el conjunt del document, ha tingut un paper més rellevant en el capítol dedicat a les Aigües continentals. Alerta Casals que la tendència poblacional dels peixos d'aigües continentals és on el descens d'individus és major, al voltant del 90%. "En aquest cas, es pot dir sense ser alarmista que ens troben en una situació d'emergència crítica", afegeix.

 

En aquest capítol, els experts també constaten que només el 40% de rius i zones humides de Catalunya compleixen els estàndards de qualitat fixats per la Directiva Marc de l’Aigua. "La pèrdua de biodiversitat i la simplificació de les comunitats aquàtiques s’ha agreujat les darreres dècades per l’expansió d’espècies exòtiques i només s’ha pogut compensar puntualment amb accions de restauració". La resta d'apartats de l'informe són l'estat general de la biodiversitat a Catalunya, els boscos i matollars, els ambients agrícoles i prats i el medi marí i litoral.

Les xifres de pèrdua de biodiversitat a Catalunya recollides en l'informe, si bé menors que les d’escala mundial (del 60%), "deixen clar que el nostre país no és aliè a l'emergència global que alguns ja han anomenat la sisena extinció biològica del planeta i que pot tenir unes conseqüències econòmiques enormes. El cost d’oportunitat per incomplir l’objectiu de la Unió Europea d’aturar la pèrdua de la biodiversitat per al 2020 -i que hem incomplert- es calculava en 50.000 milions d’euros anuals".