Els paisatges agrícoles amb parcel·les petites i variades fomenten la biodiversitat
Segons una recerca internacional liderada per França on participa la UdL. Article científic és del Grup de Recerca en Malherbologia i Ecologia Vegetal
Descarregar PdfCrear un paisatge agrícola amb parcel·les petites i diferents tipus de conreus beneficia la biodiversitat de plantes i animals més que incrementar hàbitats semi-naturals, segons una recerca internacional que acaba de publicar la revista nord-americana PNAS [ https://www.pnas.org/ ]. En l'estudi, liderat per l'Institut Nacional de Recerca Agronòmica de França (INRA) i el Centre Nacional per la Recerca francès (CNRS), han participat investigadors del grup de Malherbologia i Ecologia Vegetal de la Universitat de Lleida (UdL), del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC) i del Centre de Recerca i Aplicacions Forestals de l'Autònoma de Barcelona (CREAF UAB). També de les universitats d'Alacant, Múrcia i Rey Juan Carlos; així com d'altres centres de recerca de Canadà, Alemanya, Suïssa, Hongria, Suècia i el Regne Unit. Els investigadors catalans Jordi Recasens, Xavier Oriol Solé-Senan i Irene Robleño (UdL); Assu Gil, David Giralt i Gerard Bota (CTFC); Lluís Brotons (CTFC-CREAF UAB); Jordi Bosch (CREAF UAB) i José Antonio Barrientos (UAB) participen en l'equip que ha desenvolupat un estudi a gran escala, amb una trentena de laboratoris i un enfocament empíric únic que ha cobert vuit regions d'Europa i Canadà. Així han fet el seguiment de 1.305 parcel·les conreades de 435 paisatges agrícoles d'un quilòmetre quadrat, identificant més de 167.000 individus de 2.795 espècies pertanyents a 7 grups taxonòmics (aus, papallones, abelles, sírfids [ https://ca.wikipedia.org/wiki/S%C3%ADrfids ], aranyes, escarabats i plantes arvenses [ https://ca.wikipedia.org/wiki/Herba_advent%C3%ADcia ]). L'homogeneïtzació del paisatge agrícola és una amenaça important per a la biodiversitat i l'oferta de serveis clau dels ecosistemes per al benestar humà. Els investigadors afirmen que l'augment de l'heterogeneïtat dels cultius és més beneficiós per a la diversitat multi-tròfica que l'increment dels hàbitats semi-naturals. Els paisatges catalans que han contribuït a l'estudi, situats als secans de la plana de Lleida -Urgell, Segarra i Garrigues-, són justament els que responen millor a la premissa de major biodiversitat en camps més petits i variats. L'article posa en valor aquestes parcel·les petites típiques del paisatge lleidatà. Afirma que un mosaic complex afavoreix la biodiversitat, mantenint al mateix temps la superfície en producció. A més, permet recuperar paisatges productius molt més resilients. Per exemple, reduir la mida de les parcel·les de 5 a 2,8 hectàrees té el mateix benefici que augmentar la proporció d'hàbitats semi-naturals del 0,5 a l'11%. Camps a la Vall d'Àger / Foto: Jordi Recasens (UdL) Descaregar imatge El seu efecte positiu en la biodiversitat agrícola es manté, fins i tot, en absència de vegetació entre parcel·les, com ara marges, espais amb brolla, matolls o boscos. "Simplificar els paisatges agrícoles en aquesta zona de Catalunya tindria un impacte potencial molt més negatiu al ser zones amb una elevada biodiversitat singular i amb un gran nombre d'espècies amenaçades", afirmen els investigadors. "A tall d'exemple, durant la realització d'aquest estudi hem detectat espècies d'aranyes mai citades abans a Catalunya", afegeixen.
Grup de Recerca en Malherbologia i Ecologia Vegetal
L’objectiu del grup és aprofundir en el coneixement biològic de les males herbes i en l’establiment de bases ecològiques per al control integrat de les mateixes. Una de les línies de treball desenvolupada durant els darrers anys ha estat l’estudi de poblacions de males herbes de cereals d’hivern com el margall (Lolium rigidum), la rosella (Papaver rhoeas) o la rèvola (Galium spp.), en concret l’estudi del seu comportament germinatiu, dels factors que influencien en el seu comportament demogràfic, les variacions espacials i temporals d’aquests paràmetres, així com la seva dinàmica poblacional en funció de diferents mètodes de control. Així mateix, el grup estudia també el comportament ecològic de males herbes de recent introducció i que han esdevingut invasores en els nostres conreus. L’interès creixent en la preservació de la biodiversitat dels ecosistemes agrícoles, ens ha empès a iniciar una darrera línia de recerca sobre l’estudi, des d’una perspectiva ecològica, del paper de les males herbes en els agrosistemes. El grup manté convenis amb empreses de fitosanitaris i realitza serveis específics en temes de malherbologia com ara controls de qualitat de la composició de lots comercials de llavors per hidrosembra, identificació precoç de males herbes en camp, o la detecció de poblacions resistents a herbicides. [Més informació].